La Colometa


Oh colometa d’amor,
blanca d’encant,
obre les ales pel vol,
tu que en saps tant i tant.

Alça’t volant cap al cel
amb dolcesa de mel,
ara que el sol rellüu,
vola amb volar esplendent
damunt núvols i vent,
com no ho fa ja ningú.

Una cançó cantarem,
perquè t’enlairis amunt,
i tots contents punt per punt,
el teu volar seguirem.

Oh colometa d’encís,
vola millor,
tot escoltant de l’amunt
la cançó, la cançó.

La tonada irà per l’aire fi
i la cançó sentiràs.
Per més que tu volis lluny d’aquí,
sempre la recordaràs.
Quan emprenguis volera,
porta un ram verd d’olivera
per alts camins del cel blau,
perquè siguis tu la primera
mostrant la gran senyera,
portadora d’amor i pau.

Estén les ales amb un vol cabdal,
travessa el pla, la mar i els cims volant,
i fes camí coloma tot jugant,
que el món sencer et vegi tot passant.

És aquest ramet que dus volatejant,
ens faci un xic més bons a tots plegats,
perquè visquem molt més agermanats,
seguint aquest teu vol triomfant.