Niu d'amor

Quan sentis el vent esverant la mar,
quan vegis el llamp esquinçant el cel,
quan el cor s’angoixi cansat d’esperar...
canta una havanera,
d’aquella manera,
que et vaig ensenyar.

Quan tornis a casa i es fongui l’espera,
farà el millor oratge i serà primavera
a dins del meu cor.
Cançons marineres, veles desplegades
amb brisa lleugera per dur la pesquera a recés del port.
Quan tornis a casa trobaràs com sempre
la porta ajustada, la taula parada i el neguit al cor.

Quan el mar gelós em vingui a trobar
per mostrar-me, altiu, que no sap d’amors,
el vent de tempesta durà fins aquí,
de la llunyania,
aquesta melodia
que cantes per mi.

Quan tornis a casa i es fongui l’espera,
farà el millor oratge i serà primavera
a dins del meu cor.
Cançons marineres, veles desplegades
amb brisa lleugera per dur la pesquera a recés del port.
Quan tornis a casa trobaràs com sempre
la porta ajustada, la taula parada i el neguit al cor.

Que s’ha fos l’espera i ja és primavera
al nostre niu d’amor