Tornaré

L'aire ardent de la terra enfebrada,
sol d'estiu a les cales i al mar,
tot pensant en l'al·lota estimada
i el record d'una flor perfumada, feliç vaig cantant...

Tornaré quan es mori la tarda,
tornaré pels camins de la mar,
tornaré ple d'amor i esperança,
a cercar la mirada encisera d'aquests teus ulls blaus.

Tu també m'estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi...

Tu seràs, menorquina estimada,
tu seràs a la vora del mar;
tu seràs com un so de campanes;
la gran font per la set dels meus llavis
que em crema la sang!

Més enllà veig un cel ple d'estrelles,
més enllà veig un arbre florit,
prop de mi una dolça mirada
i unes mans amoroses i ardents a sobre del meu pit.

Tornaré quan la font vingui clara;
tornaré amb la lluna de maig;
tornaré quan la nit, ampla i bruna,
entre canyes i pàl·lids silencis escolti el meu cant.

Tu també m'estimes;
tu també penses en mi;
tu que dius coses tan belles, tu,
quan tornaràs prop de mi...

Tu seràs, menorquina estimada,
tu seràs a la vora del mar;
tu seràs com un so de campanes;
la gran font per la set dels meus llavis
que em crema la sang!